AigA¼a avall baixava una rosa
Cel amunt volava un ocell
I la flor besava una onada
Que duna abraA§ada la deixA  sense arrels.
Entre núvols locell la mirava
QuA¨ien els pA¨tals, nua la flor
Tot piulant volia salvar-la
PerA² les espines punxA ven el vA²l
ELS AMORS QUE NO OBLIDARE
SA“N AQUELLS QUE NO VAIG TENIR
SI POGUES, NOMES, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUES ESTIMAR.
Era el mar més gran que recordo
Un planeta de peixos i sal
I la flor per més que estudiava
La seva bellesa no aprenia a nedar.
ELS AMORS QUE NO OBLIDARE
SA“N AQUELLS QUE VAIG TENIR
SI POGUES, NOMES, SOMMIAR
QUE UNA ONA EM POGUES SEGRESTAR.

- Volver a las Canciones del Album La Vida Moderna

- Volver a los Discos de Pastora